Ante sus ojos:
Una tela, hoja de papel, cartulina blanca o de color, un bloque de mineral, supone para
el escritor pintor o escultor un reto donde hay una superficie lisa y desafiante pero al mismo tiempo una extraordinaria libertad de expresar lo que el artista siente y desea realizar con gran ilusión.
Frente al papel o tela surgen las primeras indecisiones titubeos, ver como solucionar una perspectiva y composición adecuada, escoger el color idóneo, acertar el tema escogido.
Pero como estos temores no son creativos si no llevan a ninguna parte, decidir es vencer. Aparecen las primeras líneas y esbozos , intuimos que vamos por el buen camino a veces un largo camino…..
Automáticamente sentimos una liberación interior y la mente empieza funcionar, al fluir las ideas y soluciones para nuestro trabajo artístico.
Finalizada la obra nos sentimos satisfechos del trabajo realizado, pues hemos procurado ser honestos con nosotros mismos.
A propósito de la palabra pintor o artista pintor, una diferencia sustancial:
El pintor pinta de forma personal la naturaleza que le rodea. El artista pintor plástico creativo, es el que crea una visión personal a trabes de ofrecer inéditas formas y colores.
Vergé Junio 2010
Aquesta tarda el grup de pintors ens hem reunit per parlar sobre la exposició que tenim en projecte de Santa Perpetua de la Mogoda,
i posar fil a l 'agulla.
Ja fa molt de temps, no es veia aquest esperit de camaraderia entre nosaltres, d' ilusió, entusiasme i ganes de fer alguna cosa nova i
diferent.
Al principi quan s'ens va presentar aquesta oportunitat, vam tenir els nostres temors, al creure que no hi hauria la col·laboració necessària.
Per exemple: el desplegament per pintar temes de la població i de les rodalies, encara que d'entrada no sigui obligatori, encara que estem
en certa manera "obligats" a presentar un mínim d'obras del lloc on es preseta la exposició.
Un altre motiu que el temps no passa en va i per diferens motius personals, ens costa fer un pas endavant fora de la nostra rutina.
Però sorpresa! com me'he referit al principi, vam sortir tots molt satisfets al veure els resultats.
Vegeu com maravellen les fotografies. Per escollir la que més s'assembla al nostre estil, comenten qué quantitat es podia pintar
i quines eran idòneas per la seva dificultat. Tot plegat va ver molt bones sensacions.
En acabar la reunió, una breu tertúlia entre somriures, apretons de mans i moltes ganes e ilusió per pintar.
Ens van dir adèu i fins la proxima reunió.
Verge Febrer 2010
Temps era temps i tot va pasant.
Com una oreneta amb el seu vol, pacientment i bona lletra (mai millor dit) va picant de les humitats de la terra, i pics de fang per construir el seu niu, refugi de la seva familia, sota un balcó, cornisa o l’angle d’una llar.
Durant mesos ha sigut un treball alucinant, buscant información en fotografies, cartells, anuncis, dibuixos o pintures y en molts moments tornar a l’infancia i joventut, per plasmar sobre el paper les seves vivencies i emocions: el seu amor per l’art.
Ha colminat el treball en un grapat de fulls, que s’han transformat en un llibre delicios, tendre, poètic i humà que solamente ho pot realitzar la persona que ha viscut una llarga vida dedicada a la docència.
L’autor d’aquest llibre es una persona que la fluidesa de la seva parla transmet sabiesa, emoció i tendresa, quan desgrana tota una lliçó d’història d’art.
Aquest home és el nostre professor i amic: Antoni Picas.
Aquestes línies també son per agrair a tots els que hem col·laborat en la presentación del llibre “Barceloneta l’ostia”.
Un sentit homenatge a l’acte que es celebra a l’entitat del “Centre Civic de la Barceloneta” el dia 8 d’Octubre del 2009.
COMPORTAMIENTO EN EL MUSEO
Hace un tiempo leí un artículo que me llamó mucho la atención. Un tal Thomas Struth exponía sus fotografías en los museos más prestigiosos del mundo.
Las fotografías eran todas las mismas temáticas, pero la diferencia consistía: los que visitaban los museos con una desgana, y los que contemplaban las obras de arte con sumo interés.
Contemplaban los primeros las cobras con una actitud de desinterés, como corderos en manada, con sus caras de aburrimiento, que no les importaba nada lo que pasaba por delante de sus ojos en resumen, perder el tiempo.
Los segundos, ya son otra cosa, otra historia. Son visitantes que en su expresión, se reconoce a los visitantes interesados y reflexivos, los que se acercaban a la obra, sea pintura, escultura, pirograbado o biomecánica. Y contemplaban de lejos o de cerca, y examinar con mirada de entendidos la larga pincelada que ha dejado el pincel o el grosor de la pintura que con su textura da fuerza a una intención.
Como en la escultura; ver, observar el trabajo que ha realizado el cincel y el martillo, para modelar la piedra o el mármol en la obra que realizó el escultor… etc
En algún momento, los visitantes se quitan las gafas (si llevan) y levantan la cabeza con gesto serio. Luego se acercan lo más posible a la obra para poder admirar algún detalle. Pero el valor que muchas personas conceden a los museos, incluidas las que van con camisetas del Barça o del Milán, hace que en esos lugares, sus caras, por ejemplo, el aburrimiento, el interés, el pasota, la extrañeza de una obra incomprensible a nuestro entender, a la admiración por un cuadro de ejecución extraordinaria, son candidatos en convertirse en retratos que como Struta, merezcan el honor de colgar de la pared, para que los visitantes que los contemplan puedan a su vez ser retratados.
VERGÉ
11-07-2009
Aquest mes de Decembre: Granada, Bou i Vergé, servidor, hem fet una sortida a “Caixa Forum” per veure l’exposició d’Alphome Mucha (1860-1939) el pintor txec, la fama del cual va traspasar les fronteres del seu pais.
Per cert, aquest any vaig anar a Praga, i la sorpresa va ser veure la gran admiració que el seu poble tenia pel ser artista, com nosaltres tenim pel geni Gaudí.
Aquesta exposició està molt ben documentada i amb gran qualitat d’obres: cartells que va realitzar a la célebre Sara Bernat.
Dones elegants, sensuals i seductores, envoltades per la flora de la natura.
Com tots els dibuixos, expresen la elavoració de motius florals, isotérics, pincellades de l’art japonés, escrits amb lletra hebrea, etc.
La fotografia també va ser per Mucha, una altre faceta del seu art;en els viatges pels països eslaus, li va permetre captar moments, persones i paisatges amb mirada plena de humanitat, curiositat i poética, que van ser plasmats en grans formats de les epopeies eslaves.
La projecció en un reportatge, d’aquestes obres, es pot veure els contrasts de llums, personatges e imaginació, de l’inmens treball que va realitzar en aquests cuadres de grans proporcions.
Es pot contemplar, uns de petit format, que representen utensilis de parament de taula, traçats amb gran delicadesa i maestria.
En resum, hem passat una molt agradable tarda en l’exposició de Mucha.
Un segón, l’any 1960, es parla de l’estil de Mucha, i és parlar de l’art Nouveau, la seva influéncia va ser gran, i va desenvolupar una difusió de productes populars, com el xocolata, les rajoles… cartells els quals portaven la línia del seu art.
Montserrat 2008
53 Exposició
El Grup de pintors de la Barceloneta el dia 18 de desembre al 20 horas varem inaugurar la 53 exposició
conyuntament am els alumnes de pintura del Casal de la Gent Gran, aquest últim grup que está dirigit per
la senyora Joana Rosell, Seguidament la Coral Barceloneta Gentil ens va deleitar amb un repertori d´habaneres
totes elles referents al barri.
Finalment tots junts i agermanats varem fer una petita celebració amb cants de nadales i una copa de cava.
El Grup de pintors de la Barceloneta, després de l’última exposició al Club Natació Atlètic-Barceloneta, donem les gràcies a aquesta entitat per la bona acollida i demostració de bon recolzament al grup. Així mateix a tots els artistes que any darrera any han estat exposant i millorant el seu nivell.
Informem de la pròxima exposició que es celebrarà a partir del 18 de desembre al 20 de gener del 2009 “AL CASAL DE LA GENT GRAN”.
Desitgem a totes les societats i veïns del Barri de la Barceloneta un BON NADAL I MILLOR ANY NOU.
“Grup de pintors de la Barceloneta”
